« Cal pas crentar e prene çò que ven »

Sandra Dupont canta dins la formacion Vox Vinola e sómia de viure de la musica, mercés a l’occitan.

  • Capitèri pas : je ne suis pas arrivée
  • Còla : équipe
  • Dralha : voie
  • Ligar : lier
  • Organizaira : organisatrice
  • Pagada : payée (pagar = payer)
  • Puslèu : plutôt
  • Sómia : rêve (somiar = rêver)
  • Tòca : but

Qu’es lo repertòri « medieval e tradicional occitan » de Vox Vinola ?
Per la part medievala, son de cants dels sègles XII a XV. Trabalham sus mantun recuèlh : lo recuèlh de Montserrat, lo recuèlh de Bretanha, l’escòla de Sant Marçau, lo repertòri galician tanben. Son mai que mai de cançons en latin. E nòstra tòca es de ligar aquò amb lo cant polifonic occitan. Ne soi venguda a cantar de medieval per la proposicion d’un amic qu’es amb ieu dins lo trio Vox Vinola. Comencèri la musica per de corses de flaüta traversièra, tre mos 8 ans. E ma professora, qu’èra de la val d’Aspa en Bearn, me balhèt lo gost tanben de la polifonia. Ai la costuma de far de representacions, mas ai 24 ans e es lo primièr còp que soi pagada per aquò.

E ara, ne volètz far lo vòstre trabalh, de la musica ?
Òc, mas poder viure de la musica es pas evident. Sabi pas encara se vòli far l’artista o puslèu l’organizaira, viure de la musica en preparant concèrts e eveniments. Me daissi un an per bastir un projècte. Trabalhi al restaurant occitan La Topina, ont s’organizan de concèrts, de conferéncias… E la tòca dins l’establiment es d’aver un vertadièr trabalh d’equipa : que la còla tota participe per cada eveniment. Per ieu, es una escasença de las bèlas : fau lo servici mas an fisança per m’implicar dins l’organizacion culturala.

Çò comun entre vòstras experiéncias, es la cultura occitana.
Mos parents son occitanistas e ma sòrre, coma ieu, anèrem a la calandreta de Còsta Pavada a Tolosa. Puèi, prenguèri l’òc en LV2 al bac e quitament faguèri la licéncia d’occitan a l’universitat Joan Jaurès. Me lancèri puèi dins lo master de valorizacion del patrimòni occitan e catalan, mas capitèri pas de l’acabar. I aguèt lo COVID, los corses a distància e voliái trabalhar dins l’occitan, mas sabiái pas dins quina dralha. Per la musica, l’aspècte financièr fa paur. Fin finala, ai volgut ensajar e veire çò que balha. Cal pas crentar e prene çò que ven.

Version française à écouter sur metropole.toulouse.fr