« Los curioses son de mai en mai nombroses »

Joan-Francés Poma es librari a la Tuta d’Òc dempuèi un an. Per el, es una vida novela a totes nivels.

Lexic :
Acabèri : j’ai fini
Benlèu : peut-être
Calandron : élève d’une école Calandreta
Causida : choix
Cercat : cherché
Emai : Quoique
Legir : lire
Pagar : payer
Pasmens : Cependant
Sonque : seulement, rien que
Sulpic : tout de suite
Vendas : ventes

Sètz de Niça, cossí arribèretz aquí a la Tuta ?
Çò estonant es que l’occitan, dins ma vida, es pas una causida. M’es tombat sul cap. Eri AVS (auxiliar de vida escolara), lo rectorat me mandèt en Calandreta, alara me calguèt aprene la lenga per ajudar mon escolan. M’agradèt sulpic e un an aprèp, en 2021, integravi la formacion del CFPO. Faguèri un estagi a la Tuta e ma predecessora me demandèt de prener sa plaça, qu’ela anava dubrir sa librariá. Coma soi afogat de literatura e que voliái trabalhar dins la cultura, èra impecable. Abans, ai longtemps cercat çò que m’agradava : dins mos estudis faguèri un BTS management de las unitats comercialas, una formacion de conceptor desvolopaire numeric. Ai passat tanben un an al conservatòri de Niça e èri membre de grops de musica coma bassista, jogavi de metal. Ne voliái viure, èsser intermitent e fa 8 ans venguèri a Tolosa per montar de grops. Cerquèri de trabalh en mai per completar e atal acabèri per far l’AVS. Fa qualquas annadas, comencèri a vertadierament legir emai a escriure dins mon canton. Ara, gausi quitament escriure en occitan.

Una librariá occitana coma la Tuta d’Òc, aquò foncciona ?
La chifra d’afars de la Tuta permet pas de me pagar mon salari. Soi emplegat per l’IEO 31 (Institut d’Estudis Occitanas 31) al quin es restacada la librariá. Pasmens, i a pas de pèrdas e podèm renovelar lo fons. Emai, cada an, i a de mai en mai de vendases çò qu’ai poscut veire ongan.

Qual son los clients de la Tuta ?
I a lo mond que sabon vertadierament çò que vòlon, que venon exprès. I a aqueles que coneisson la literatura occitana e qu’agachan las novetats. E puèi avèm los curioses : de mond que comprenon pas la lenga o que l’ausiguèron sonque, a còps de parents de calandrons. Venon tanben de personas qu’an enveja de parlar en occitan. A còps, d’unes venon, parlam mièja ora e se’n van. Mas son contents e benlèu tornaràn e cromparàn. Me sembla que los curioses son de mai en mai nombroses.

Retrobatz Joan-Francés Poma a la librariá la Tuta d’Òc, 11 carrièra Malcosinat.
Version française sur toulouse.fr